Unes notes que vaig escriure convalescent de l’operació numero vuit del meu peu dret i que han reposat silencioses durant cinc anys, han estat el punt de partida d’aquest viatge a través de les paraules.
Elles m’han conduit a un mon d’aigües subterrànies on llisquen criatures precioses i també petits monstres de formes punxegudes. M’han ajudat a sargir amb paciència i dedicació retalls de vida descosits, a netejar tristeses caducades que com una crosta de brutícia s'arrapaven a la pell. A saber com construir vida nova i sobretot, a aprendre a caminar.
Des de la honestedat que em dec a mi mateixa he escrit aquestes pàgines. Ha estat necessari parar i gronxar la idea, respirar profundament i abandonar-me a un flux d’anada i tornada per refer el camí dibuixat de la meva vida. Aquest llibre ha estat un regal preciós per a mi.
L’he construït sense pressa, així et convido a llegir-lo, sense pressa.